MANRESA.- A les 21.37 h d'ahir, el Papa Joan Pau II va dir l'últim adéu als 84 anys d'edat posant punt i final al tercer papat més llarg de la història que n'ha durat 26. Els darrers dos dies van ser van ser agònics pel Sant Pare que els va passar reclòs a l'hospital amb un quadre clínic crític i irreversible, mentre una multitud de fidels resaven a la plaça de Sant Pere del Vaticà esperant la seva mort.

Segons les regles de la església, la vetlla del pontífex durarà com a mínim nou dies després dels quals el seu cos serà col·locat en una cripta sota la basílica de Sant Pere. En aquest mateix indret tindrà lloc el funeral el dia 6 d'abril. 

La reunió per elegir el proper Santpare començarà d'aquí uns 15 o 20 dies a la capella Sixtina del Vaticà i reunirà 117 cardenals procedents de diferents països. 

La salut del papa havia anat empitjorant al llarg de la darrera dècada, però de forma realment preocupant des de dijous quan el Vaticà va emetre un comunicat en què s'assegurava que Joan Pau II havia hagut de ser hospitalitzat perquè el seu ritme cardíac, s'havia "alentit la seva pressió sanguínia no parat de disminuir". A més, s'informava que els seus paràmetres biològics estaven "notablement compromesos". 

Durant la nit de divendres diferents mitjans ja van assegurar que el Papa havia mort, una dada que des del Vaticà es va desmentir repetidament. En canvi, no es va arribar a contradit la informació difosa per la televisió Sky Italia, en què citant fonts mèdiques s'assegura que pel pontífex estava "inconscient i no li queden esperances de recuperació".

Karol Wojtyla, conegut com a Joan Pau II des de la seva pontificació el 16 d'octubre de 1978, va néixer a Wadowice (Polònia) el 18 de maig de 1920 fill de Karol Wojtyła i Emilia Kaczorowska. L'any 1948 es va doctorar en Teologia a Roma i cinc anys després, el 1953, va començar a treballar com a professor de Teologia Moral i Ètica Social en el seminari major de Cracòvia i a la facultat de Teologia de Lublin. Després de ser arquebisbe i cardenal de Cracòvia va ser nomenat Sant Pare al morir Pablo VI.

El seu ha estat el tercer mandat més llarg de la història del Vaticà i durant tots aquests anys ha fet 104 viatges pastorals fora d'Itàlia -1 d'ells a Catalunya i concretament a Montserrat el 1982-, ha rebut en audiència entorn els 17.600.100 de pelegrins i ha presidit 147 cerimònies de beatificació. Una d'elles, la del pare manresà Tarrés.